Anècdotes d'una casa amb encant escrites en primera persona.
Diuen que estic molt ben situada, que tinc moltes possibilitats, que tinc encant...
Sabeu? m'encanta rebre aquests elogis, sobretot a l'edat que tinc. La voleu saber? Doncs no us ho diré... aquestes no són preguntes de fer a una senyoreta.
Em van construir durant el boom de la indústria surera a Sant Feliu de Guíxols, en plena època modernista. Tan a mi com a les meves germanes del carrer Cubies, ara plaça de l'Estació, ens varen fer amb unes mides molt generoses, com així ho eren les famílies d'aleshores.
Una cuina amb xemeneia, un pati al darrera, una gran sala a la planta de baix de cares al carrer on es pot veure la gent passar, un rebedor de carrer d'aquests que agraden tant a la gent d'ara però que ja no se'n fan, sostres de fins a 4,5 metres d'alçada i 3 habitacions molt grans a la planta de dalt.
Malauradament durant la primera reforma a la que em van sotmetre, només van pensar en fer-me un bany a la planta de baix. I ara es veu que a la gent d'avui en dia els fa molta mandra de baixar els meus 17 esglaons per anar al bany, i per això els amos que tinc ara han pensat en fer-me un segon bany a dalt. Per sort d'espai en tinc suficient. Si sapiguessin les peripècies que havien de fer els meus primers amos per anar al bany... es posarien les mans al cap!!
Perquè escrit aquest diari?
Doncs perquè m'agradaria anar-vos mostrant en fotografies i comentaris la meva evolució, com em vestiran i moblarant els amos que tinc ara i totes les peripècies que hauré d'afrontar per incorporar-me a la vida moderna en el barri antic de vil·la marinera de Sant Feliu de Guíxols.
Benvinguts!
La Carrileta